BARRETES DE COCO I XOCOLATA

Una altra de les receptes que quan hi ha alguna cosa a celebrar posem a la llista de possibles èxits. Penso que es una recepta ideal per l'hivern; ja que la xocolata de la cobertura, a l'estiu, deixaria mans i roba brutes. El contrast de la xocolata i el coco sobra dir que és ideal per als amants d'aquests dos ingredients.

En aquest cas va ser l'aniversari del meu pare el motiu de celebració. No es un apassionat de celebrar-ho fora de casa, però el motiu s'ho valia. Em refereixo a menjar aquestes barretes, val i l'aniversari també. Els amics de l'hipica van poder degustar aquestes barretes per recuperar una mica les forces despres de muntar a cavall.

Barretes de coco i xocolata.

Ingredients per la pasta sablée( la nostra preferida).

·125 gr farina

· 62 gr mantega

· 35 gr sucre glas

· 1 rovell d'ou

· 25 gr llet o aigua freda

· aroma: vainilla, llimona, canyella.

Preparació:

Tamissem la farina amb la sal i el sucre. Trossegem la mantega sobre la farina i freguem fins que aconseguim una textura d'engrunes.

En un bol batem el rovell amb la llet i l'aroma escollit, hi aboquem la farina. Amassem poc, tan sols que quedi homogeni. Ho emboliquem amb papaer film i ho deixem refredar 30 minuts com a minim a la nevera per tal que la mantega endureixi. Un cop passat aquest temps, estirem al massa entre paper film i emmotllem a la base d'un motlle rectangular (per facilitar el tall al fer les barretes). Punxem la base per tal de que puji i ho enfornem uns 10-15 minuts a 180ºC.

Ingredients del farcit:

· 150 gr de coco

· 150 gr de sucre morè

· 150 mantega a temperatura ambient

· 40 gr de crema pastissera

· 3 ous sencers

Preparació:

Barregem el coco, el sucre i la mantega, procurant que no quedin grumolls. Afegim la crema i mesclem. Ara afegim els ous un a un. És a dir en tirem un i fins que no estigui ben incorporat no hi afegim el següent. Repetim el procés fins tenir tots els ous a la massa. Aromatitzar amb vainilla, aroma d'ametlla, aroma de taronja...es opcional.

Ho aboquem sobre la base anterior i ho enfornem uns 30 minuts a 180ºC. Estara a punt quan veiguem que té un color torrat.

Un cop fred desfem 150 gr de xocolata cobertura (65% minim) amb 150 gr de nata, quan estigui ben incorporat aboquem la mescla sobre el bescuit de coco i anivellem. Podem posar-hi coco ratllat per sobre. Ho deixem refredar a la nevera i, abans de servir, tallem les barretes a mida que ens sembli. Recomano que no siguin gaire grosses, ja que es força consistent i a menjar-ne una segona ració, sempre s'hi esta a temps.

Font: i-recetas

CROISSANTS

Aquesta setmana m'he decidit a fer croissants. Tinc moltíssimes receptes de croissants, així que he fet una mica de fusió en quant a el pes dels ingredients i per al procés he seguit el que vaig trobar no recordo on...Però tenint en compte que el títol es ''Los secretos del Croissant'' i que ocupa 2 pagines de lletra 8, no podia pas ser un fracàs.

Els ingredients son els de la recepta base, els que hi ha entre parèntesis son les quantitats proporcionals a 300 gr de farina.

Croissants

Ingredients:

· 1000 gr farina (200gr farina de força + 100 gr farina blat. A la pastisseria em van dir k la farina de força tenia molta força, així que he intentar reduir-li... :S)

· 22 gr sal (6gr)

· 100 gr sucre (30gr)

· 50 gr mantega (15gr)

· 20 gr llet en pols 26% m.g. (no n'hi he posat)

· 550 gr aigua( he posat 70 gr de llet sencera i 100 gr d'aigua mineral)

· 40 gr llevat (12 gr)

La proporció de mantega per realitzar els plegs es de 400 a 500 gr.

En quants als ingredients:

- Farina: ha de ser una farina de mitja força, amb proteïna elàstica i extensible. Això permetrà una bona elasticitat a l'hora del laminat, sense esquerdes (mes propies de les farines de força).

- Mantega: La funció principal de la mantega es aportar extensibilitat a la massa per elaborar els plegs evitant que es trenqui. El problema que ens podem trobar si posem massa mantega es doble: per una banda que la massa que dèbil per tenir massa extensibilitat i per un altra restar cruixent al resultat final. D'aquesta manera la textura del croissant seria mes propera ala dels broiches.

- Si hi posem mes mantega.

1. Haurem de baixar la quantitat d'aigua

2. l'estabilitat del croissant serà menor, es a dir, aguantara menys temps fermentat. O la seva congelació un cop fermentat seria negativa.

- Si la mantega és massa freda (dura) podriem trobar-nos eque els plegs se'ns trencarien.

- Si la mantega és massa calenta, fosa obtindrem un croissant poc fullat (sense comentaris) i amb poc volum.

Sal: la proporció de la sal no ha de ser superior a 25gr/ kg de farina. És important que hi hagi sal, del contrari el resultat seria un croissantinsípid i amb poc sabor. La seva funció no es salar, sinó realçar el sabor dolç i el de la mantega.

Sucre: Aporta color quan s'esta coent la massa i ajuda la massa que sigui tova. La dosis de sucre pot se entre 80 i 150 gr/ kg de farina.

Llevat: la proporció es del 7% del pes de la farina. Massa quantitat de llevat aportaria excés de tenacitat i pèrdua d'extensibilitat. Això dificultaria la realització dels plegs, necessitant mes temps de repòs en fred o necessitat d'estirar mes la massa i reduir-ne el gruix. Això faria que la massa corrés el perill de trencar-se, provocant un mal fullat.

Procés:

Disoldre el llevt en aigua tèbia i reservar.

1. Amassar els ingredients (menys el llevat i la mantega) aconseguint una massa ferma i elàstica. La consistència de la massa ha de ser semblant a la de la mantega. El llevat disolt l'incorporarem al final. la temperatura ideal per aquest procés es de 21-22ºC. Una temperatura mes alta provoca increment de la força (util per quant disposem de poc temps). Una temperatura mes baixa beneficiaria la operació del laminat. També augmentaria el temps de repòs.

2. Un cop hem acabat d'amassar, tapem la massa amb paper film per evitar les crostes. Deixem reposar entre30 i 45 minuts i, un cop passat aquest temps, estirem la massa i la posem sobre una llauna a la nevera, deixant que tornia reposar entre 12 i 24 hores. si deixem reposar d'un dia per l'altre aconseguirem aportar força a la massa i extensibilitat.

3. Plegs. Aquesta és la part complicada i mes important (crec). Una massa laminada sense greix, un cop reposada, permet fer el proces dels plegs mes àgil i fàcil.

Traiem els patrons de la nevera i posem al centre la mantega (en el meu cas entre 200 i 250 gr). És important que estigui freda, però no dura. Tanquem cada costat de la massa fins al centre.

A partir d'aqui us recomano que seguiu aquest video, on no s'entén res del que diu, però els passos a seguir son molt clars. Un cop tinguem fets els plegs es recomanable deixar la massa uns 15 minuts tapada amb film dins la nevera.

4. Estirem la massa fins que tingui un gruix d'uns 3 mm. fem rectangles de la mida ue ens sembli més correcta depenent de com volem que siguin de grossos els croissants. S'ha de tenir en compte que encara fermentaran una mica abans de ser enfornats i dins del forn encara creieran mes. Un cop tenim el rectangle hi fem un tall en diaginal obtenint dos triangles. Aqui, si es vol, es pot afegir un farcit com xocolata, formatge i pernil dolç, sobrassada, frankfurt, tonyina...en fi cadascú te el seu preferit. Enrotllem el trinagle començant per la part mes gruixuda. I aquí també va segons preferiu: un tall a la base facilita les ''banyes'', o sense tall.

És important no estripar la massa i fer el tall sener amb ganivet, ja que això faria que el fullat quedés reduit

5. Un cop formats els croissants deixem fermentar a temperatura ambient (recomanable 22-24ºC). Una temperatura gaire alta provocaria que la manetga quedés desfeta i debilitaria la peça provocant poc volum. No deixeu que aquest pas us dongui un croissant molt fermentat. és millor una peça poc fermentada i que en el forn acabi de pujar.

6. Abans d'enfornar es necessari pintar-los amb una mescla de sal, llet i ou això donara brillantor i un color daurat. Un cop pintats els posarem 15 minuts mes a la nevera. D'aquesta manera, al refredar-se la mantega obtindrem un croissant mes fullat :) i augmentara una mica mes de volum. Passats els 15 minuts tornem a pintar. El temps de cocció d'un croissant es aproximadament de 16 minuts per 80 gr de pes. Si amb aquest temps el croissant no agafa color és que falta temperatura. Si pel contrari agafa un color molt torrat sera que la temperatura era massa elevada. En el meu cas he fet uns croissants d'uns 50 gr de pes i els he tingut uns 15 minuts a 180ºC. No es recomanable que a temperatura sigui gaire elevada i retirar el croissant quan agafi color, axiò donaria un resultat de croissant cru del centre.

7. Ja per acabar podeu pintar el croissant amb almíbar, immediantament després de treure'l del forn. S'ha de tenir en compte que pintar el croissant fara que la crosta perdi una mica el cruixent exterior. És a dir que si us agraden els croissants cruixents aquest pas es desaconsellanble. Si la peça ha set ben enfornada i previament pintada no sera necessari pintar-lo un cop enfornat, ja que el color serà un daurat pefecte.

Uff... son bonissims, però es necessita pasciència i molt de temps.

M'he reservat una porció de la massa i he fet una coqueta de croissant. Simplement és estalviar-se els triangles i donar forma a la coca com mes ens agradi. Pintar-la amb la mescla de sal+llet+ou, reposar 15 min a la nevera, pintar-la de nou i posar-hi ammetlla i sucre per sobre. L'enfornada ha set dels 16 minuts a 180ºC exactament la dels croissants. Animeu-vos que val la pena.

PASTÍS DE GALETES

He trobat aquesta fotografia de fa potser mig any, no recordo d'on va sortir la recepta, però si recordo que la cobertura és una crema de cafè.

CLAFOUTIS DE POMES CARAMEL·LITZADES

No sé gaire com presentar aquest pastís. Potser dient que s'ha convertit en una de les meves receptes del blog preferides n'hi ha prou. Penso que és molt adient per la tardor no només pels colors, sinó perquè la poma caramel·litzada m'ha recordat moltíssim a la textura del codony confitat. Precisament per això m'he decidit a fer-la el dia de Tots Sants. És molt recomanable per a tots aquells que els agradi la crema catalana i la confitura. Impressionant de debò.


Clafoutis de pomes caramel·litzades.
Ingredients per la crema:
· 2 ous
· 50 gr de sucre
· 100 gr de sucre
· 200 ml llet
· 200 ml nata liquida 35% m.g.
· 5 ml essència de vainilla
· 1 culleradeta de canyella en pols
· 50 gr maizena
· 50 ml rom
· 50 gr mantega
Ingredients per caramel·litzar: 3 pomes madures, 2 cullerades aprox. de mantega, sucre morè, rom.
Preparació de les pomes caramel·litzades:
En un motlle en forma de rosca emmanteguem i enfarinem, també en cobrim la base amb paper d'enfornar.
Comencem posant les dues cullerades de mantega en una paella, millor si és grosseta. No cal que la mantega sigui desfeta per posar-hi el sucre. Deixem que en fongui i que s'uneixin els dos ingredients. Ara hi posem les pomes rentades i pelades. De cada poma n'he fet uns 8-10 talls. Les esquitxem amb la canyella en pols. Quan veiuem que son tovets, els donem la volta i tornem a esquitxar amb canyella. Ara hi posem el rom (a gust de cadascú) i flamegem amb la campana extractora apagada. Col·loquem els trossos de poma a tota la base del motlle procurant que els trossos quedin sencers.

Preparació de la crema:
En un cassó barregem la llet amb la nata, la canyella, la vainilla i els primers 50 gr de sucre. Deixem bullir. Mentrestant barrejarem els ous amb els 100 gr de sucre durant força estona (que blanquegi). Afegim la maizena sense parar de batre i quan no hi hagi grumolls hi posem els 50 ml de rom. En aquest punt la llet, segurament, ja haura arribat a bullició, l'aboquem sobre la mescla dels ous i sucre (sense deixar de remenar, en forma de fil i a poc a poc que els ous no quallin). Ho tornem a posar al foc, baix, i seguim remenant fins que tingui la consistència d'una crema pastissera. He trobat que no li costa gaire d'enganxar-se a la base del cassó, per tant ha set molt fàcil que se'm formessin grumolls. En aquest cas m'he ajudat, per desfer-los, amb les varilles. Ara hi afegim la mantega o margarina en trossets, barrejant fins que es desfaci del tot. Aboquem la crema sobre les pomes caramel·litzades.
Opcionalment hi posem mantega a sobre, això és per donar-li el color torradet. Amb uns trossets petits n'hi ha prou. Enfornem a 250ºC prèviament escalfat entre 8 i 10 minuts, just per a que agafi el color daurat, i baixem el foc a 180ºC, 25- 30 minuts. Ho deixem dins el forn una estona.
Al treure'l, a la recepta que he seguit, aconsella posar-hi un xarop d'aigua, sucre i rom a parts iguals. Jo ho he fet però penso que una mica de melmelada també hi quedaria be, i menys feina.
Deixem que refredi una mica i la posem a la nevera. Aquests postres és com les mousses o gelatines: millor d'un dia per l'altre.


Font: i-recetas

Espero que us animeu.

MAGDALENES

La meva gran assignatura pendent. Porto com 2 anys fent magdalenes caaaada setmana per esmorzar i sempre hi havien problemes. Pugen i al treure del forn, baixen; no pugen; pugen, les deixo dins el forn per evitar canvis bruscs de temperatura i es cremen :) ; les poso a 220ºC, 200ºC, 180ºC, 250ºC. Variant la quantitat dels ingredients: mes farina, mes llevat, mes llet, menys ous, menys llet...en fi
Que avui he aprovat l'assignatura, m'han quedat unes magdalenes altes que no han baixat, amb molt bon gust i no s'han cremat.


Magdalenes
Ingredients segons fórmula:
· 700 gr d'ous
· 800 gr sucre
· 200 gr llet
· 700 gr d'oli d'oliva
· 1 kg farina
· 30 gr d'impulsor
· 1 cullerada sopera d'essència

Preparació:
Per a mig kg de farina necessitem la meitat dels ingredients, és a dir que necessitem uns 350 gr d'ous. Com que és molt complicat fer la quantitat exacta, he pesat els ous fins aconseguir-ne el pes aproximat (312 gr). A partir d'aquí, he calculat el pes de la resta dels ingredients:

312 gr d'ous, 356 gr sucre, 89 gr llet, 312 gr d'oli, 446 gr farina, 13 gr llevat o 2 sobres de gasificant (cada 200gr de farina, un sobre), 5 ml d'essència.

Batem els ous amb el sucre durant força estona (5min o mes). Mentrestant pesem l'oli i la llet, i ho aboquem en forma de fil sobre els ous que no deixen de batre's, seguidament hi posem l'essència (vainilla en el meu cas, però podria ser llimona, taronja, canyella....). Pesem la farina juntament amb l'impulsor i l'anem tamisant sobre la barreja anterior (que, recordo, no para de batre's). Un cop ja hi hem posat tota la farina batem una mica amb les varilles i després mesclem a mà fins que no quedin grumolls. Deixem reposar mínim una hora a la nevera. Abans d'emmotllar remenem una mica mes. I entre fornada i fornada deixem la massa dins la nevera.

Escalfem el forn a 210ºC amb aire, mentre s'escalfa, omplirem els motlles de paper per magdalenes que haurem posat dins d'uns altres motlles d'alumini. N'he posat unes 20 en cada fornada. Les posem dins el forn, no m'atreveixo a dir un temps en concret. Només dic que estava a 220ºC amb aire i quan havien pujat força, el volt començava a ser cuit, però la punta encara era crua, els he baixat la temperatura a 180ºC. He esperat que la punta deixés de ser crua, però encara blanca i els he tret la temperatura, l'aire no. He deixat uns 5 minuts fins que fossin una mica rossetes i els he parat l'aire. Les he deixat uns dos minuts més a dins, si les hagués deixat mes estona, haguessin quedat seques i dures. Les traiem del forn(en aquest punt és quan em baixaven), però aquest cop fent-ho de la manera que heu llegit no han baixat. Ostres, espero que s'entengui...
Serà perquè cada forn és un misteri i jo ja he trobat la clau? A saber, el que sí que sé és que de les dues fornades, totes dues han quedat igual de perfectes: Unes magdalenes altes, amb la part de fora torradeta i amb ''crosta'', i de dins ben esponjoses.

TORRÓ DE XOCOLATA BLANCA I COCO

Aquesta setmana de postres he fet el Pudin de coco. Aixi que no val la pena que torni a publicar-lo. Mentre buscava la recepta del Pudin entre milers de receptes vaig trobar la d'aquest torró. és el que l'any passat vaig haver de fer 7 cops. 2 per casa i 5 per amics dels meus pares. ''No hase falta desir nada mas''.

Torró de xocolata blanca i coco.
Ingredients.
· 50 gr aigua
· 75 gr sucre
· 75 gr coco ratllat
· 100 gr nata o llet
· 1 rajola de xocolata blanca
· Xocolata negra, cobertura. Al gust.
Preparació:
Fem bullir l'aigua i el sucre, n'obtenim un almbívar, vigileu no es cremi. Just en aquest punt li afegiu el coco.
Posem al foc la nata/llet amb la xocolata blanca i afegiu el coco anterior. Barrejeu molt bé.
Desfem la xocolata negra i n'aboquem la meitat sobre un motlle per torrons. Si no en teniu donarem forma a paper d'alumini (uns 8x20cm). I hi posem un capa, personalment força fina. Quan sigui freda hi posem la mescla del coco i xocolata, allisem i hi aboquem la resta de xocolata negra que ens quedava, formant una capa mes o menys del mateix griux. Deixem a la nevera que endureixi.


Pensant-ho bé, unes cireres confitades tallades a trossets a la mescla del coco potser no hi farien cap mal.
(Quan en fagi aquest any ja penjare la foto, ara encara és d'hora jaja)

GELAT DE VAINILLA CASOLÀ AMB MELMELADA

El febrer de l'any passat vaig anar a Escòcia, vaig comprar un llibre de cuina i d'aquí la idea d'aquests postres. Aquest gelat el vaig fer a finals de juliol, tenia la mania que havia de menjar gelat de vainilla fet a casa. Vaig oblidar-me'n una mica i ja no recordava quina recepta vaig seguir. El cas va ser que en tenia com una dotzena i, per mandra, no la vaig publicar de seguida. Avui endreçant la carpeta de receptes l'he trobat :D i, tot i que amb aquest fred els gelats no son la millor opció, espero que us animeu a fer-la. Un gelat de vainilla casolà, que no deixa de ser un gelat de vainilla, però té alguna cosa que el fa mes deliciós que els ''altres''.



Gelat de Vainilla casolà amb melmelada:
· 4 rovells d'ou
· 1 vaina de vainilla
· 400 ml de nata
· 60 gr de sucre
· 1 culleradeta d'essència de vainilla (si sou molt fans de la vainilla, com nosaltres)
Preparació:
Posarem la nata en un cassó, obrim la vainilla i en traiem les llavors. Tot dins la nata. Ara ho posem al foc i, quan bulli, tapem i ho retirem deixant que reposi uns 30 min.
Mentrestant posem els rovells l'essència i el sucre en un bol i batem fins aconseguir una crema d'un color pàl·lid que caigui en forma de fil al separar les varilles de la mescla.
Traiem la vaina de la nata i mica en mica aboquem la nata a la crema d'ou i sucre. Remenem amb una cullera, millor que sigui de fusta. Colem la crema a un cassó net i ho posem a foc lent de 10 a 15 minuts sense deixar de remenar. Ha d'espessar com una crema pastissera. Deixem que refredi una hora aproximadament. Jo la remenava una mica cada 20 minuts. Finalment fem ús de la geladora tal i com us indiqui el fabricant.
Si no en teniu, com en el meu cas, congelarem i cada dues hores la passem per turmix, de manera que sempre tingui consistència de gelat. Quan haguem fet aquest últim pas un parell o tres de cops, emmotllem la meitat del gelat. Dues hores mes tard, remenem una mica dins el motlle i hi posem un capa de melmelada (en aquest cas de préssec), el gruix pot ser d'un dit aproximadament. Congelem de nou fins que quedi sòlid. Ara hi aboquem el gelat restant que també haurem remenat abans d'abocar. Tornem a congelar fins a l'hora de servir. El traurem del congelador una estona abans.
Quan desemmotlleu es veurà la melmelada entremig de les dues capes.



Si voleu que la melmelada sigui 'sorpresa' en els postres podeu fer el següent:
Emmotllem la primera meitat de gelat, però hi posem paper film i un bol o plat a sobre. El paper film és perquè no tinguem problemes a l'hora de treure el recipient.
Congelem dues hores. Passat aquest temps traiem el bol o plat i el paper film. En el forat hi posem la melmelada fins que quedi anivellat amb el gelat. Congelem una hora mes mínim, passat aquest temps acabem de cobrir amb la resta del gelat. Congelem de nou. D'aquesta manera quan talleu les porcions de gelat veuran que no es un simple gelat casolà.



Variacions: En lloc de melmelada penso que hi quedaria molt molt molt bé el ganache de cafè dels macaróns del blog i-recetas, llàstima que no l'hagués descobert abans, sinó l'hi hauria posat.

Ganache de cafè:
· 125 gr de nata líquida 35%
· 125 gr de xocolata blanca cobertura
· 5 gr sucre invertit o mel
· de 1 a 3 culleradetes de cafè soluble.
Preparació:
Fonem la xocolata. Vigilant perquè la xocolata blanca és delicada de fondre. Bullim la nata amb el sucre/mel, afegim el cafè i deixem reposar una estona.
Afegim un mica de la nata sobre la xocolata blanca, remenem. N'afegim una mica més, tornem a remenar. I així fins tenir-ho tot incorporat sense grumolls. Deixem que refredi fins que tingui consistència. Mes o menys com la de la crema de cacau, però amb elasticitat.


A mida que anava escrivint m'han anat venint idees. Aquesta recepta podria ser la 'recepta guia'. Treballeu la vostra imaginació amb gustos i textures. En el meu cas, segurament, la propera vegada enlloc de fer una capa al mig, hi posaré capes alternades de ganache de cafè i gelat de vainilla.
També hi quedaria be gelat de torró de Xixona amb gelat de nata...en fi les opcions de gustos son ineterminables.
Fins i tot no cal mirar-s'hi gaire amb les capes si al final decidim presentar els postres en forma de boles de gelat. El contrast de colors i sabors seran similars.
De totes maneres us recomano que feu el gelat de vainilla tal qual, és molt bo.